diumenge, 4 de novembre de 2012

La foto del bloc no és ficció!!

Davant la passivitat dels responsables de l'Ajuntament, els qui hem creat el bloc hem hagut de passar a l'acció directa, perquè lamentablement -diu algú- sovint les paraules no serveixen per a res, i hem hagut de treure quasi tot el que apareix a la foto.
El paratge és una llengua del Xúquer, situada a la Xopera d'Algemesí, a la qual es pot accedir tot passant per la porta del col·legi dels Maristes i sempre bordejant el llit del riu Sec.
Per tal d'evitar que el menú no siga tan pobre, esteu convidats a passejar per qualsevol dels camins que donen accés als camps de tarongers, els quals us conduiran directe al Xúquer. 
D'un d'aquests ramals perpendiculars a la barana del riu Sec, el qui subscriu ha pogut enretirar sacs amb material d'obra, bidons de plàstic, pots de llanda de cervesa o Coca-Cola i, el que és més preocupant, dos bidons d'oli usat de cotxe, altament contaminant, i encara haurem de donar les gràcies al qui haja tirat eixe oli perquè, almenys, no se li ha ocorregut d'abocar-lo-hi, ai!! De tot això n'és sabedor l'encarregat del nostre Eco-parc.
I aquest matí, sense anar més lluny, amb ajuda d'una simple corda i un ganxo, hem pogut treure sense problemes, del riu Sec, un protector de matalàs i una taula de fusta.

I, al respecte de la barana que va des de la passarel·la que va al col·legi Maristes fins a les casetes d'Ulló, aboqueu-vos-hi i mireu el panorama: us adonareu del problema i de la passivitat de les autoritats, com hem dit abans.
Això fa pena de mirar-ho i és per a pensar-hi una mica!

El que hi està passant, educa, i és el que veuen els nostres fills. Estem dient-los que "això està permés i que tot val", i després ells faran el mateix: és a dir, llençaran, on es troben, també a escola, qualsevol paper, qualsevol bosseta de xips de formatge, paper de plata, envasos del suc, botelles de plàstic de Fanta, etc.

Sé que açò són energies tirades, perquè la majoria dels mortals duem una existència física, sí, però no tenim consciència, no som conscients del mal que ens fem a nosaltres mateixos, i sobretot als nostres fills, que seran els encarregats de tenir cura del medi que hem heretat. Però almenys ens quedarem en la solitud amb la nostra particular consciència tranquils per haver complit el nostre deure! 

Foto després de la neteja

diumenge, 5 de febrer de 2012

L'exemple s'estén


Diuen que el fet de donar exemple en la realització d'un acte produeix un efecte d'imitació en els altres, és allò de predicar amb l'exemple tot realitzant algun acte virtuós per tal que la gent en puguem fer un altre de virtuós, o si més no similar.
En el cas que ens ocupa ara, com demostra la foto, l'efecte imitador es produeix, però ara en sentit contrari a les agulles del rellotge.
Si pressuposem que el global de la gent no sap si està bé o malament el fet de llençar objectes o fems al llit del riu, els hi llença, sense més remordiments de consciència. Com que l'exemple tendirà a estendre's per visualització, la gent interioritzarà la idea que "com que cap poder se'n fa responsable dels abocament, i com que ja està brut, jo també hi puc tirar el que em destorba". Així les coses, ja està servit el problema!
I què passa?, doncs passa que tothom ho veu, tothom aparta la vista, tothom tira les culpes a la Confederació del Xúquer, la vigilància mira i no vol vore perquè no hi pot fer res, o perquè hi ha de fer molt i no paga la pena el disgust.
Però no us inquieteu, no passa res, podem escudar-nos en allò que hi ha crisi, que és una solució que ens paralitza i ens deixa més tranquils. I tot apanyat! I la casa per agranar!


divendres, 20 de gener de 2012

Immediacions Hospital La Ribera



Costa de creure, però és cert. A les immediacions d'un hospital, on se suposa que anem a revisar-nos la salut, a rebre-hi alguna cura, operació, a saber resultats d'una radiografia pulmonar, per exemple, podem trobar el que ens mostra la foto i més. Sense anar-hi més lluny, a la porta d'Urgències hi pul·lula sempre gent fumant, i ho sent pels fumadors empedreïts, que mereixen la nostra llàstima. També fins ara, a la porta d'entrada lateral, s'hi podia vore, encara se'n veuen, munts de puntes de cigarreta barrejats amb les pedretes de la zona ajardinada, i també en uns cendrers, ara enretirats.


NOTA: en justipreu cal dir que en fer una visita de rutina amb data de 27 de març, 2014, vam comprovar per a la nostra sorpresa que la vorera on veieu la roda de cotxe ha estat tota asfaltada (no és que ens agrade massa el ditxós pòrlam, tot s'ha de dir) amb pòrlam gris, finalment! Que potser algú ens haurà vist el blog i n'haurà sentit vergonya??
De tota manera, encara que poc, podem dir que no està malament, està més net!

dimarts, 10 de gener de 2012

La ITV

Fa uns anys que algú tingué la “brillant” idea d’inventar-se una inspecció com a mitjà de mantenir un bon funcionament dels vehicles per tal d'evitar que ens poguérem quedar tirats a la carretera per avaria. Per als més innocents benpensants, aquesta podia ser una idea positiva, si bé es mirava, perquè servia per avisar-nos de revisar allò que se'ns havia passat per alt, i que ara podríem subsanar, en el nostre cotxe. Però com que qualsevol poder tendeix a la insensibilitat i a fer negoci, si és possible, amb els seus semblants, la que podia estar una magnífica idea es pervertí i passà a significar "dame hueco que yo ya..."-com diu un humorista-, ço és una manera clara i descarada de mermar la cartera de la gent.
Ens podem imaginar el gran negoci que és, que això ens salta a la vista a tots. Malgrat l’esmentat, posat cas que el vehicle tinga desperfectes greus, hem de reconéixer que no sembla una mala idea. Sense anar més lluny, a un servidor, fa dos anys, li trobaren una fuita greu de carburant, del qual fet vaig quedar molt agraït.
Però, com en totes les coses, hi ha també la perversió, que ens pilla desprevinguts als no avesats, i és una part de la inspecció que en principi també ens podria semblar molt positiva, com és el control de fums. Ben mirat, és una magnífica idea, bé que, al meu parer, està mal enfocada, si bé de la part dels qui regenten el servei no ho està tan malament, ja que se n'hi beneficien.
I doncs, com dic, on hi ha la perversió? Molt fàcil. Com que la gent no sabem de límits en contaminació de fums, doncs allà que anem amb el nostre cotxe dièsel quasi en gelat, ens hi esperem que ens toque el torn amb el motor en ralentí, els gassos que s'acumulen i, hale, superem la xifreta, poc dalt o baix, de 85 (greu) i, au, "té vosté 60 dies per subsanar les deficències, bla, bla, bla. I, clar, torna a pagar religiosament, ara sí, un poc menys que l'animalada que t'han furtat legalment, tot siga dit!
I quina és la solució ací? Mol senzill. Escalfeu a rabiar el vostre motor abans de presentar-vos-hi, contaminant de passada totes les taronges del terme on viviu; feu unes voltes per les carreteres dels voltants, estireu la màquina en segona i en tercera marxa i ja podeu presentar-vos-hi, pagar i posar-vos a la cua, però, ara sí, amb el motor parat per tal d'evitar que els gasos s'hi tornen a acumular -mecànic privat dixit. Us en puc garantir l'èxit, ja que els vostres fums no podran superar la xifra de 80, considerant-se així més o menys lleu.
Així que eixa és la qüestió, una completa mascarada que, una vegada més, ens pren el pèl als contribuents, perquè cau pel seu pes que tots, i dic tots, estem contaminant, i com més ens civilitzem més i més, i aquestos senyors saben que en condicions de gelat ens ix com a contanimadors, però ells no t'ho diran si no volen, només quan ells vulguen!
Això és així, i jo lamente de detallar-ho tant, però no m'agrada que ens prenguen el pèl, que ja paguem prou per altres qüestions i tots tenim la cartera justa! Que passeu un bon dia, i sort, que jo ja l'he tinguda, això sí, després de passar un gran estrés durant més d'una setmana!!
PD: resultat de l’aventureta: mig dia perdut, 60 euros menys, 82 en omplir el dipòsit amb gasoli, 200 més per la revisió del mecànic particular i el disgust d’haver de participar en la pantomima. I ho dic amb tots els meus respectes envers els operaris de l’empreseta, que no deuen res.

dimecres, 21 de desembre de 2011

El pipigos


Sabem llegir el que diu el cartellet?
Sabem tots que és poca cosa el que l'ajuntament ens posa als propietaris de gossos perquè els animalets hi facen les seues cosetes, ho reconeixem, si bé més val poc que no res. Però el que és molt desagradable és d'arribar-hi amb la nostra mascota i trobar-se-ho tot sullat!
Què no podríem tots fer-hi un esforç i ser més nets? Podríem començar per parar-nos dos segons a llegir l'avís i pensar d'anar a l'ajuntament, que allà regalen bossetes per als excrements, alguns les comprem. Siguem nets amb els nostres espais, que és el poc que tenim i tenim el deure de respectar-los i conservar-los, perquè del contrari ens costa més car, i no estem per a bromes, ho sabem!
Que passeu bon nadal!

diumenge, 11 de desembre de 2011

Quan entre tots no fem els deures!!!!!?




Quan algú no fa els deures!!!!?

Però com és possible, com diu el senyor Mota, que això estiga, ens atreviríem a dir, sense vigilància, en un lloc que tenim a un tir de pedra del casc urbà, no a les Galàpagos, amb un servei de recollida, els dimecres, d'objectes que no ens serveixen, prop d'un col·legi, etc?
Ja sabem que s'està molt bé prenent un cafenet amb els amics al casino Lliberal, o pegant una volteta per la nostra parròquia, o passejant simplement pel parc. Però quan el nostre passeget arriba fins a una petita zona com la Xopera, que comença a ser un lloc certament agradable, doncs, si tenim una mica d'amor propi, a molts ja se'ns comença a encendre la sang.
Si fem una xicoteta descripció de la ruta des que eixim del parc Salvador Castell, podríem escriure un llibre dels residus que hi comencem a trobar. Us en faré uns centimets: paquets de pipes, mocadorets blancs de paper, bosses de plàstic, brics de beguda, excrements de gossos els amos dels quals no els arrepleguen, segurament perquè consideren que l'acte d'arreplegar és una baixesa, no sé.
Ens enfilem ara cap a la passarel·la que va als Maristes i què hi trobem: pots de beguda, matalassos, cadires velles, sofàs, botelles, papers de plata, poals, mobles, papers, etc. Seguint el trajecte, al llarg del camí, apegats a la barana del riu, tornem a vore paperets de torcar les parts al gosset que hem tret a passejar, botelles de plàstic, de grans i de menudes, guants de collir esgarrats, més pots de cervesa, bosses de creïlles, paquets de tabac; després, als cremadors de les restes de poda dels camps, els propietaris hi llancen plàstics i botelles de cervesa de litre per a cremar-ho tot "ensemble", perquè si ho arreplegaren i ho dugueren als contenidors del poble, potser s'herniarien de l'esforç.
Una vegada arribats a la zona més natural de la Xopera, on podem arribar fins a tocar l'aigua, hi ha una llengua del riu on s'hi han dipositat: rodes de cotxe, com ho sentiu, més botelles de plàstic, sacs de plàstic, envasos de productes químics per adobar els arbres, caixes de plàstic de fruita, caixons de taronja de plàstic, de tots els colors, etc -.
Per acabar el plaent passeget, i per acabar-ho d'adobar, podrem prendre unes fotos il·lustradores del que diem al llarg de la barana apegada a les casetes d'Ulló, on seria impossible de relatar tot el que allí trobareu en el llit del riu: podríem fer-ne, si volíeu, un inventari, potser fóra interessant!
En fi, quan ja tingueu la sang ben calenta, podreu tornar a casa i pegar-vos una dutxa per refrigerar-vos, així us oblidareu una miqueta de com de porcs som els qui ens diem "civilitzats".



diumenge, 4 de desembre de 2011

Déu ser l'ÀNSIA, com diu l'amic Mota, de tirar...!

Déu ser l'ÀNSIA, com diu l'amic Mota, de tirar...!

Quan la gent anem a una àrea de les que en diem "recreativa", lloc que déu ser sinònim de "porquera", podríem dir, l'ànsia d'embrutar, sinònim de divertir-se, fa que la gent llance els envasos, les botelles, els brics de les begudes, etc. al llit del riu on hem anat a dinar amb la família. El curiós del cas és que als llocs d'esplai de cap de setmana hi ha contenidors grans ben visibles perquè la gent hi deposite còmodament les restes de la reunió amical o familiar. 
Per desgràcia, però, no és així, i si hem de caminar ni que siga uns pocs metres, doncs no, és massa complicat, no fóra cas que ens fallaren les cames: és més fàcil muntar la família al cotxe, arrencar el motor i en marxa llençar per la finestra una bossa plena de deixalles, o les botelles de cinc litres ara buides, que, clar, irremeiablement aniran a parar al riu.
Per acabar-ho d'adobar i de contaminar, que no cobren, ens queda l'alternativa de l'estiu, que serà el moment idoni per posar-nos potingues en la pell per no cremar-nos del sol i acabar de contaminar així les aigües, podent arribar fins i tot, ho advertixen els científics, a alterar el cicle reproductor dels milions de peixets que ens ajuden a oxigenar i sanejar les poques aigües superficials que ens queden, que en la major part de cequialets estan podrides de suportar tant de fem nostre.
En fi, paciència, diuen alguns. Finalment ens queda el pataleig de queixar-nos de la contaminació, de que si cada vegada més augmenten els casos de càncers, malalties pulmonars, de pell, etc.
Déu ser que això del Medi Ambient no ens preocupa gens ni miqueta, veritat: què més ens dóna, l'important són les bandes de música, la farra, les festes, els soparets amb els amics, els objectes restaurats dels museus, etc. Per a què preocupar-nos. Això del Medi Ambient està bé de vore-ho en un film d'Alaska i coses per l'estil, a casa no cal, perquè la casa és la nostra <<porquera particular>> i, com diuen els castellans, "En casa de naide no se meta naide, porque no sabe naide como está naide".