diumenge, 4 de novembre del 2012

La foto del bloc no és ficció!!

Davant la passivitat dels responsables de l'Ajuntament, els qui hem creat el bloc hem hagut de passar a l'acció directa, perquè lamentablement -diu algú- sovint les paraules no serveixen per a res, i hem hagut de treure quasi tot el que apareix a la foto.
El paratge és una llengua del Xúquer, situada a la Xopera d'Algemesí, a la qual es pot accedir tot passant per la porta del col·legi dels Maristes i sempre bordejant el llit del riu Sec.
Per tal d'evitar que el menú no siga tan pobre, esteu convidats a passejar per qualsevol dels camins que donen accés als camps de tarongers, els quals us conduiran directe al Xúquer. 
D'un d'aquests ramals perpendiculars a la barana del riu Sec, el qui subscriu ha pogut enretirar sacs amb material d'obra, bidons de plàstic, pots de llanda de cervesa o Coca-Cola i, el que és més preocupant, dos bidons d'oli usat de cotxe, altament contaminant, i encara haurem de donar les gràcies al qui haja tirat eixe oli perquè, almenys, no se li ha ocorregut d'abocar-lo-hi, ai!! De tot això n'és sabedor l'encarregat del nostre Eco-parc.
I aquest matí, sense anar més lluny, amb ajuda d'una simple corda i un ganxo, hem pogut treure sense problemes, del riu Sec, un protector de matalàs i una taula de fusta.

I, al respecte de la barana que va des de la passarel·la que va al col·legi Maristes fins a les casetes d'Ulló, aboqueu-vos-hi i mireu el panorama: us adonareu del problema i de la passivitat de les autoritats, com hem dit abans.
Això fa pena de mirar-ho i és per a pensar-hi una mica!

El que hi està passant, educa, i és el que veuen els nostres fills. Estem dient-los que "això està permés i que tot val", i després ells faran el mateix: és a dir, llençaran, on es troben, també a escola, qualsevol paper, qualsevol bosseta de xips de formatge, paper de plata, envasos del suc, botelles de plàstic de Fanta, etc.

Sé que açò són energies tirades, perquè la majoria dels mortals duem una existència física, sí, però no tenim consciència, no som conscients del mal que ens fem a nosaltres mateixos, i sobretot als nostres fills, que seran els encarregats de tenir cura del medi que hem heretat. Però almenys ens quedarem en la solitud amb la nostra particular consciència tranquils per haver complit el nostre deure! 

Foto després de la neteja

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada